JUSTÍCIA AMB DOBLE VARA DE MESURAR

La recent condemna d’uns joves navarresos a elevades penes de presó i els càrrecs contra els polítics catalans il·lustren la naturalesa política del poder judicial a Espanya: l’enemic és a l’esquerra.

La matinada del 15 d’octubre de 2016 durant les festes d’Altsasu (espanyol: Alsasua), un poble de Navarra, es produeix una baralla de bar entre diversos adolescents i dos agents de la Guàrdia Civil.

Balanç de danys: un llavi inflat i un turmell trencat. Fins aquí res d’inusual en un país com Espanya, on hi va haver 9.571 baralles entre la policia i els ciutadans l’any 2016, que van ser classificats com a resistència a l’autoritat de l’Estat. També en el cas d’Altsasu s’interposa una denúncia d’aquest tipus davant les autoritats locals.

Però llavors, van succeir coses inesperades: “Ens vam espantar quan vam veure com certs diaris espanyols i la televisió cobrien el cas en què els nostres fills eren involucrats. Al·legaven que el nostre poble, Altsasu, estava dividit, que aquí els agents de la Guàrdia Civil no es podien moure lliurement sense ser insultats pels ciutadans.”

“Descrivien una situació de violència extrema que no té res a veure amb la realitat del poble.”

“La premsa va preparar el terreny per allò que va venir després”, explica Bel Bozueta, mare d’Adur, ara de 23 anys, un dels vuit condemnats en aquest cas.

L’advocada d’Adur, Jaione Karrera, descriu la successió dels esdeveniments: “Unes setmanes després de la baralla, una organització de defensa de víctimes del terrorisme va presentar una demanda a l’Audiència Nacional a Madrid.

L’Audiencia Nacional només és fa responsable de crims particularment greus, com el terrorisme, i les decisions sempre impliquen sentències de presó molt altes”. De fet, proven de vincular els joves amb un moviment que demana la retirada de la Guàrdia Civil del País Basc, i indirectament amb l’organització basca Euskadi Ta Askatasuna (País Basc i Llibertat, ETA).

Un cas de terrorisme.

Hem afirmat en repetides ocasions que no hi ha hagut cap prova que algun d’aquests joves sigui part d’aquest moviment. De baralles, n’hi ha cada cap de setmana arreu del país, de vegades amb armes, bats de beisbol, amb lesions més greus com a conseqüència. Cap d’aquests casos ha arribat mai a un tribunal especial, explica l’advocada. Els tribunals locals competents també afirmen que no hi ha indicis de terrorisme i que el cas ha de ser enjudiciat localment.

Però Madrid insisteix. La disputa sobre la competència prové del Tribunal Suprem. Aquest no exclou el delicte de terrorisme i el cas passa a Carmen Lamela, jutgessa de l’Audiència Nacional, la mateixa que un any més tard empresona preventivament el candidat a la presidència de la Generalitat, Jordi Sánchez, i el president de l’organització catalana Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, per càrrecs de “sedició”.

Les famílies d’Alsasu observen els esdeveniments amb decepció i por.

“La Guàrdia Civil té un gran poder i una història fosca. Coneixem aquest cos policial del País Basc en temps d’ETA, va ser terrible. I hem vist des del principi que hi havia un interès polític en fer del nostre cas una cosa molt grossa“, explica la mare d’Adur.

El que més els indigna és un tweet del llavors cap de govern, Mariano Rajoy, en què afirmava que aquest atac contra la Guàrdia Civil no quedaria impune. La matinada del 14 de novembre, els agents truquen a la porta de casa seva i s’emporten el seu fill. Set dels seus amics també són arrestats.

L’acusació és per terrorisme.

El fiscal general demana entre 50 i 61 anys de presó per a set dels acusats i 12 anys per a una jove. “Hi va haver un període d’investigació molt curt. Es van prendre les declaracions dels nostres defensats a l’Audiència Nacional l i els van empresonar a prop de Madrid per un suposat risc de fuga. Tres d’ells van romandre a presó preventiva durant 19 mesos, sota condicions especials que s’apliquen a terroristes”, explica Jaione Karrera.

La mare d’Adur descriu el significat d’això per l’aleshores estudiant de magisteri i músic:”Totes les comunicacions estaven controlades. No se’ls permetia participar en cap activitat a la presó. Eren sotmesos als més estrictes controls de seguretat. Vam sol·licitar una entrevista amb un psicòleg perquè els primers mesos van ser molt difícils per al nostre fill. Això va ser l’agost de 2017, el psicòleg el va veure per primera vegada el juny de 2018.”

Cap judici just.

L’advocada d’Adur està convençuda que la judicatura és parcial amb el seu defensat. “No s’hauria arribat a aquesta acusació tan desproporcionada ni a una presó preventiva si els acusats no haguessin estat d’Euskal Herria. El procés sencer ha estat un anacronisme absolut.”

ETA havia deposat les armes l’any 2011. Aleshores els acusats encara eren menors d’edat. “Totes les nostres proves van ser rebutjades. Només va comptar l’informe dels agents afectats de la Guàrdia Civil. No se’ns va permetre presentar documents, vídeos, ni proves objectives, com un plànol del bar, per representar almenys una versió diferent de la de l’acusació”. Tampoc es van admetre proves de la defensa que feien referència a la situació política del poble, encara que una part de l’acusació de terrorisme justament s’hi referia.

La situació encara empitjora més.

El febrer de 2017, la defensa descobreix que una de les jutgesses instructores és l’esposa d’un oficial de la Guàrdia Civil i ella mateixa va rebre una condecoració d’aquesta policia militar. No obstant això, es rebutja una recusació per parcialitat.

Les sentències dictades l’1 de juny són corresponentment dures. Malgrat que la Audiencia Nacional, per por que el cas pugui ser anulat posteriorment, exonera els acusats del càrrec de terrorisme, això no obstant, els joves acaben condemnats per lesions, desordres públics i atacs contra l’autoritat de l’Estat. Tres dels acusats reben la condemna màxima de 13 anys, els altres, nou anys i la jove, dos anys. La defensa presenta un recurs d’apel·lació. Tanmateix, tots els condemnats són arrestats per la Guàrdia Civil uns dies després de dictar-se la sentència.

Les famílies protesten per les penes desproporcionades i les nombroses irregularitats.

Milers de persones d’altres parts d’Espanya es desplacen a Euskal Herria per manifestar-se amb ells al carrer. “No hi havia presumpció d’innocència. Des del principi, només hi va comptar la versió de l’acusació, no la de la defensa”, resumeix l’advocada Karrera.

A més, els acusats van ser condemnats ja durant la presó preventiva a gairebé 400 km de casa seva. Aquesta política de dispersió ha estat practicada amb els presos bascos durant dècades, des de la darrera tardor també en el cas dels separatistes catalans empresonats. Bel Bozueta, la mare d’Adur, veu sobretot una motivació política darrere de la sentència: “La Guàrdia Civil és un element important de la unitat d’Espanya, es considera un pilar de la nació espanyola.

I tot i que l’acusació de terrorisme era insostenible, avui hem vist a la televisió com encara s’argumenta en aquest sentit, perquè el ciutadà espanyol normal continuï creient que els nostres fills són d’alguna manera terroristes.

Hi ha un propòsit clar darrere dels judicis: la venjança.

Aquí Bel també veu paral·lelismes amb els activistes i polítics catalans empresonats; en tots dos casos, es pot veure que no hi ha una separació de poders efectiva a Espanya.

Guàrdia Civil

La Guàrdia Civil no és una força policial qualsevol. Aquest cos estacionat (amb el lema: “l’honor és la meva divisa”), que té funcions militars i civils, va ser un dels instruments repressius del dictador Francisco Franco. Ha estat acusada d’haver practicat reiteradament tortures. – Agents de la Guàrdia Civil a Segòvia (13.1.2010) Foto: EPA / CHEMA MOYA

 

 

 

 

Presó preventiva prolongada.

Els familiars i advocats catalans també es queixen d’una desproporcionada presó preventiva i d’errors de procediment. L’exconseller d’Afers Exteriors i Relacions Institucionals del Govern de Puigdemont, Raül Romeva, és detingut per segona vegada en pocs mesos.

No va ser fins a mitjan juny que el Tribunal Suprem espanyol va confirmar els càrrecs contra ell i 14 polítics catalans més per rebel·lió i sedició. Les penes són respectivament de 30 i 12 anys de presó. “La rebel·lió implica violència a Espanya, però el meu marit no va agafar una pedra”, diu Diana Riba, la dona de Romeva.

Critica que els membres del govern català processats amb prou feines van tenir temps de consultar els seus advocats. Txell Bonet, parella de Jordi Cuixart, que porta a la presó vuit mesos, està convençuda que no hi haurà un judici just. “És com el cas d’Altsasu: Exigeixen la pena màxima per tancar-los. Al final, potser no poden ser condemnats per rebel·lió, potser la sentència serà menor que en el cas dels joves bascos. Però seran condemnats, tot i que no hi va haver violència.”

Jaume Alonso-Cuevillas representa alguns dels polítics catalans a l’exili, com ara Carles Puigdemont. Alonso-Cuevillas treballa com a advocat des de fa 35 anys i és catedràtic de dret penal a la Universitat de Barcelona. “A Espanya, la presó preventiva en general es fa servir desproporcionadament com una mena de càstig prematur.

En els nostres casos, és clar que es tracta de dissuasió.

Cap basc o canari hauria de plantejar-se imitar els catalans. “Igual que l’advocada basca Jaione Karrera, Alonso-Cuevillas considera que els drets fonamentals dels seus clients han estat vulnerats.

A més, se’n va dificultar la defensa: “Ens va notificar a molt curt termini que els acusats eren convocats per rebel·lió, que en cas de condemna podria significar 30 anys de presó, a les nou en punt de l’endemà a Madrid, és a dir, a 650 km de distància. Vaig rebre 150 pàgines de documentació, però no hi van adjuntar cap proba.”

L’advocat català també lamenta l’abús que es fa del dret penal: “Es podria dir que és desobediència, però no rebel·lió. Per descomptat, alterar l’ordre constitucional per la força és un delicte a tot arreu.

A Espanya això va succeir el 23 de febrer de 1981 en l’intent de cop d’Estat de la Guàrdia Civil o el cop militar de Franco l’any 1936. Però aquí no hi va haver violència, sinó un procés democràtic. El problema és que tant la fiscalia com el Tribunal Suprem es consideren víctimes. I és per això que no jutgen amb objectivitat”, declara Alonso-Cuevillas.

Poder judicial conservador.

Joaquín Urías, exvocal del Tribunal Constitucional espanyol i professor de dret constitucional de la Universitat de Sevilla, no creu que aquest procediment contra els bascos o els catalans sigui un problema de manca de separació de poders. No obstant això, dóna la raó a l’advocat català pel que fa a l’objectivitat: “A Espanya, els jutges no fan el que els governs els diuen.

Però el problema és que els propis jutges representen una ideologia determinada. No és un problema d’independència del poder judicial, sinó de la seva neutralitat. “Això s’aplica sobretot a les altes instàncies d’Espanya, on els jutges són nomenats per l’Estat.

Les posicions conservadores son les dominants. Per a Urías, el cas d’Altsasu és un exemple típic: “Hi ha un conflicte entre un policia i un ciutadà. El jutge sempre dóna la raó, repeteixo: sempre, al policia. Això d’entrada fa por. “En la seva opinió, els jutges d’un estat democràtic haurien de protegir els ciutadans de l’Estat, però a Espanya, els jutges protegien el poder estatal del ciutadà.

“Cada vegada que hi ha un conflicte entre un ciutadà i un agent de policia, fins i tot si l’agent de policia ha comès el delicte, els jutges decideixen a favor del policia.”

Especialment en el cas de la violació en grup de l’autodenominada Manada (“la Manada”) a Pamplona el juliol de 2016, que va provocar protestes a tot el país perquè els jutges van determinar que hi havia hagut abús sexual, però cap violació, de manera que els acusats van ser alliberats durant el procés d’apel·lació, sorprèn que dos dels implicats són membres de l’exèrcit i de la Guàrdia Civil.

Segons el constitucionalista, el motiu d’això radica principalment en la “Transició”, com es diu la transició a la democràcia a partir de 1978 a Espanya. “A diferència d’Alemanya, el poder judicial no va canviar en absolut després de la dictadura. Vam votar després de la mort de Franco una nova constitució, però els mateixos jutges que havien aplicat les lleis franquistes fins el 1975, és a dir, lleis directament feixistes, ara havien d’aplicar aquesta constitució.

Per aquest motiu, costa tant que els drets i els valors de la constitució arrelin al poder judicial espanyol. “Un gran problema és també la formació. “A altres països, els aspirants a jutges adquireixen experiència amb casos reals, assisteixen altres professionals, veuen món. A Espanya, només cal estudiar durant almenys cinc anys i tenir molts diners per pagar un costós tutor”, explica Urías. El rerefons social dels jutges és molt homogeni. Això també contribueix a l’orientació conservadora majoritària del poder judicial espanyol.

Un altre problema que Urías percep és la legislació mateixa.

El dret penal espanyol és cada vegada més ideològic. “No és possible aplicar certes lleis sense que el jutge les interpreti políticament, no hi ha cap fonament de fet”, adverteix. Un exemple és la “Llei de seguretat ciutadana”, per exemple, pel que fa al “delicte d’odi”.

Recentment, hi va haver un judici perquè el periodista Antonio Maestre va ser amenaçat de mort per un agent de policia a Twitter. “Aquest policia va pagar una multa de 200 euros. Al mateix temps, el raper Valtónyc, que havia amenaçat un empresari de Mallorca en una de les seves cançons, va ser sentenciat a dos anys de presó, a partir de la mateixa llei. Aquí podeu veure una cosa molt clara: Si un policia amenaça una persona d’esquerres, el jutge diu: “Bé, d’això no n’hi per tant”. Si una persona d’esquerres amenaça un empresari de dretes, hi haurà una pena de presó.”

Un feixista com a víctima.

Un altre exemple és el cas de Luis Carrero Blanco, el successor designat per Francisco Franco, que va ser assassinat el 1973 en un atemptat d’ETA. Com que l’estudiant Cassandra Vera va fer una broma sobre la mort de Carrero Blanco a Twitter, va ser sentenciada a un any de presó. “El jutge va decidir prenent com a fonament l’article 579 del Codi Penal (“enaltiment del terrorisme”) que Carrero Blanco era una víctima de terrorisme.

És com si algú hagués matat Hermann Göring en un atemptat a Alemanya i més endavant fos reconegut com a víctima de terrorisme”, explica l’advocat. Entre altres coses perquè el “cas Cassandra” no s’hauria aguantat al Tribunal de Justícia de la Unió Europea, el Tribunal Suprem en va revocar la sentència el març d’aquest any.

Segons Alonso-Cuevillas, aquests casos demostren que el poder judicial espanyol és impredictible, cosa que debilita la confiança en la jurisprudència: “El poder judicial ha de ser predictible fins a cert punt. Però a Espanya els judicis poden ser molt diferents per casos absolutament idèntics”. També veu un problema en el dret penal. “La definició difusa d’alguns tipus de delictes en dret penal permet fer de petits delictes, delictes grans, com en el cas de la sedició.”

Paral·lelismes amb la lluita contra ETA.

Alonso-Cuevillas adverteix d’una situació en què els ciutadans estan a mercè de l’Estat completament desprotegits. Si els polítics catalans són condemnats per dur a terme el referèndum d’independència, hi haurà un precedent i en el futur qualsevol manifestació contra un desnonament, en què la policia no pugui dur a terme la seva tasca, podria interpretar-se com una sedició.

A més, és inquietant que Carlos Lesmes, president del Consell General del Poder Judicial, òrgan suprem del poder judicial, hagi establert la preservació de la unitat territorial de l’Estat com a una de les tasques primordials de la jurisprudència espanyola.

“Això un intent de justificar la vulneració de tants drets fonamentals com la que experimentem. La manca de garanties, l’abús de la presó preventiva, la desproporcionalitat en l’aplicació del dret penal. Aquí s’entreveu un model semblant a l’aplicat en el passat amb l’ETA al País Basc. En aquella època els jutges pensaven que tot era justificat contra ETA, també la vulneració dels drets fonamentals. En el nostre cas, no hi va haver víctimes mortals”, explica l’advocat català.

Joaquín Urías ho resumeix perfectament: “Els tribunals espanyols sempre defensen el poder per sobre dels ciutadans i no els ciutadans. Cap jutge actiu ho admetrà públicament. Els jutges han de protegir els drets i les persones, no el poder estatal. Però a Espanya ho fem al revés.”

*Peu de foto: Li podia haver tocat a qualsevol d’ells: protesta massiva per les sentències de l’Audiencia Nacional contra vuit joves navarresos implicats en una baralla amb dos agents de la Guàrdia Civil a la tardor de 2016 (Pamplona, 16.05.2018) Foto: AP Photo/Álvaro Barrientos

Notícia original – jungeWelt (10/07/2018)

Facebooktwittergoogle_plusredditlinkedintumblr

Share this Post

Leave a Comment

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>
*
*